I vet aquí una vegada...
...en l’any 1968, l’Aurora, una jove noia va decidir organitzar activitats com jocs, manualitats, excursions, etc. per ensenyar-les a un grupet de nens i nenes
que es trobava un cop a la setmana. Els nens/es van anar creixent, i l’esplai que sempre havia estat Escolta va fer un tomb i va passar a ser un Agrupament
laic, sense cap afinitat ni religiosa ni política, i anomenar-se Agrupament Roques Albes. Aquest fet no va agradar a tots, així que el cau va decréixer una mica,
però encara hi havia un grupet de nois i noies que junt amb l’Aurora i l’Esteve hi posaven la motivació i l’energia suficient perquè l’agrupament amb totes les
seves activitats, colònies i campaments continués endavant, on els nens podien créixer i aprendre tot jugant. Aquests primers nens i nenes, de sobte, ja havien crescut, i van passar a ser ells els que amb il·lusió mostraven als nous nens/es tot el que havien après.
I així, generació rera generació de nens/es que es fan grans quan de sobte obres els ulls i que han decidit continuar com a monitors per ensenyar tots els valors
que van aprendre jugant, és com el cau ha anat creixent i continua ple de somriures, mirades, il·lusions, plors, abraçades,...
Així doncs, l’Agrupament Roques Albes és un esplai on més de 100 nens/es i una vintena de monitors/es, cada dissabte de 6 a 8 de la tarda comparteixen una estona
per realitzar-hi jocs, manualitats, xerrades, cantades i altres activitats tant d’interior com d’exterior aprofitant el bon temps. A més a més, aquest grup de
nens/es i monitors/es també aprofita l’entorn i es troba per fer excursions, dinars de pares, anar de colònies per setmana santa o dotze dies d’acampada a
l’estiu. I com a part important del poble que som, també hi col·laborem organitzant la Fira de Santa Llúcia, els Embotits, el Festival Fang, etc. i participant en
activitats on els nens son els protagonistes.
Perquè així és el cau, perquè el cau som tots els que l’estimem... I heus ací un gos i heus ací un gat i aquest conte encara no ha acabat...
Sallent, abril de 2004 |